La màxima d’Antonio Gandano és crear espais habitables, realitzats amb cura, fent ús de tècniques tradicionals i materials naturals. Les seves cabanes estan construïdes amb els materials que es troben més a prop, i per això treballa amb diferents tipus de pastures (canyes, canyotes, brucs, castanyoles, barró, ginesta, retama, sègol…). Tota la fusta prové de llocs on es garanteix la repoblació, la pedra és del lloc on s’hagi de construir i la calç és d’elaboració artesanal de les caleres de Morón. Des de l’any 1989, ha actualitzat algunes de les eines i materials que utilitza per adaptar-se a les necessitats d’avui en dia, sent un dels principals continuadors del seu ofici al nostre país.

Compagino la meva activitat artística amb la pintura mural i la restauració d’edificis modernistes a Barcelona. Vaig néixer a Lima (Perú) i visc a Barcelona des de 1999; m’agrada aquesta ciutat perquè m’ha permès desenvolupar les meves inquietuds artístiques.

Vaig estudiar Belles Arts a Madrid, on he viscut la meitat de la meva vida, però continuo aprenent i assistint a diversos cursos sobre art, com il·lustració, dibuix, etc.

He realitzat diverses exposicions al Canadà, Itàlia i, sobretot, a Espanya.

La meva última exposició a França va ser en un edifici gòtic l’any 2016.

M’agrada definir-me com a Andrés, pintor de «brocha gorda». Nascut al febrer de 1963, activista de batalles perdudes o oblidades, resilient, artista i il·lustrador. Amic sincer, veí dels meus veïns i pare de família a Barcelona.

Andrés Rodríguez, pintor de professió i grafista per afició, és el punt de partida per presentar un manifest que reivindica «els etc.», artesans i oficis tradicionals sovint oblidats en les grans obres arquitectòniques i escultòriques. Amb 10 làmines pintades a mà i diverses tècniques, Rodríguez revela la seva visió creativa i com aquestes obres arriben als espais on la màgia dels oficis es manté viva: tallers i estudis d’artesans que preserven la tradició i la passió per l’ofici. 

Vaig descobrir el vidre l’any 1995, quan vaig començar els estudis de restauració de vidre a la Fundació Centre del Vidre de Barcelona. En aquesta escola vaig aprendre, durant tres anys, tècniques com la creació i restauració de vitralls, l’ús d’esmalts i grisalles, la pasta de vidre, el treball en fred, el fusing i el termoformat. Més endavant vaig anar decantant-me pel petit format i formant-me en diversos cursos de joieria en metall, coneixements que em van ajudar a complementar les meves peces de joieria en vidre. Després de més de 15 anys realitzant obra mitjançant el fusing, la pintura, la transferència d’imatge i el termoformat, vaig decidir formar-me també en la tècnica del bufador o vidre a la flama, incorporant-la com a nova manera d’expressió. He combinant la meva línia més comercial amb obra expositiva. Després d’un canvi vital que m’ha portat a viure a massanes, he començat una nova etapa professional en la que també ofereixo experiències formatives entorn el vidre, al meu estudi, envoltat de natura.

Nascut a Santa Coloma Gramenet l’any 1967.
Compte amb 15 anys d’experiència en la construcció de cases bioclimàtiques, realitzades amb materials naturals, basa la seva execució en un profund i meticulós estudi previ en cada projecte. Coneix profundament els materials i les tècniques tradicionals, cosa que li permet experimentar també amb noves textures i colors.